dia 3: dilluns, 9 d’octubre de 2000

Em desperto a les cinc. Aconsegueixo dormir més o menys fins les set, quan sona el despertador. El retardo fins a les vuit, encara que en realitat no tinc son. Després em quedo al llit fins a dos quarts de nou, sense dormir. Em forço a llevar-me per agafar  una cigarreta. De vegades em dic que, si no tingués el vici del tabac, no m’alçaria mai més del llit. Sec al sofà, després m’hi ajec amb les cames penjant, poso la tele i miro sense interès un programa sobre el transvasament de l’Ebre, trec el volum, em masturbo sense ganes, em corro, fumo una nova cigarreta. A dos quarts de deu aconsegueixo arrossegar-me fins a la dutxa i, a partir d’aquí, tot va fluid, incloent-hi el taxi cap a la feina. Aquest despertar ha estat bastant representatiu dels meus últims temps; procuraré no haver-lo de tornar a descriure.

A la feina no foto brot: em distrec llegint a Internet informació sobre la depressió, les seves terribles conseqüències, sobre el Seroxat i altres medicament similars. No serà per falta de testimonis!, però aquest mal de molts no m’ofereix cap consol, ja que cada depressió sembla diferent, personal i intransferible. Pel que vaig llegint, i en comparació, el meu procés depressiu no és particularment espantós, una melangia passadora davant d’aquests veritables professionals de l’enfonsament psíquic.

Els efectes secundaris i el “mono” en abandonar la medicació, descrits per un abundant cor de ploramiques online, també em posen els pèls de punta. Però en això, vull creure que cada cos respon de forma diferent. A més, reflexiono, sempre són més propensos a oferir la seva opinio desinteressada els disconformes que els satisfets (només cal veure les seccions de Cartes al Director de la premsa). Per altra banda, Internet, pel seu caràcter obert, atrau especialment als exhibicionistes, als amics de les bronques, als desequilibrats i a altres tipus de gent igualment poc fiables.

Tanmateix, influït per aquesta acumulació d’alarmisme, rastrejo quins efectes està fent la droga en mi. Certifico: boca seca, llengua irritada, llavis amb un regust peculiar (entre metàl·lic i elèctric), una vaga sensació flotant, una mica d’opressió a l’interior del crani (a la zona parietal). Res gaire molest, de moment.

A la tarda tinc l’última sessió del curs de Java. Dormisquejo una estona i no entenc gairebé res, però no sembla simptomàtic, doncs als meus companys els hi passa exactament el mateix.

Per poc no ensopego amb Mònica F., que està sortint del cinema Lauren amb la seva mare i la senyora Miserachs. Si hagués estat sola, segurament l’hauria saludada; però la seva mare, tan inquisitiva, tan xapada a l’antiga, sempre a la caça i captura d’un bon partit per la seva filla granadeta, no és el que em vingui ara més de gust. Mònica també és una pacient psiquiàtrica de llarg recorregut, tot i que en els darrers anys sembla viure en un equilibri bastant controlat. Fins ara no m’havia adonat de la quantitat d’amics que tinc que reben tractament psicotròpic.

Pujo a l’ascensor amb un veí i em descobreixo més dialogant que de costum. Suposo que d’aquí uns dies ja no seré tan prolix en la descripció del que em passa; però tot és encara molt nou per a mi.

Com cada nit, la mare truca per una rucada (en aquest cas, una carta a la bústia equivocada). Procuro ser amable amb ella: la conversa no dóna per gaire més. Però jo diria que m’he enfrontat a la banalitat inherent de la situació amb esportivitat, cosa que no hauria fet una setmana enrere.

És avui quan començo a escriure aquest dietari de la meva teràpia, encara no sé perquè. No crec que al meu psiquiatra li sembli contraproduent. Al menys quedarà constància d’uns fets que en el moment de la seva redacció em semblen objectius.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: