dia 6: dijous, 12 d’octubre de 2000

L’absurda festa del Pilar. Torno a llevar-me a la una passada. No sé el perquè, segurament se m’ha acudit que no tenia res millor a fer i que el més fàcil era romandre entre els llençols. Tanmateix m’adono que el més difícil és arrencar, després, un cop fet el primer pas, tot flueix a velocitat creixent.

Malgrat la recomanació del psiquiatra, he pres només mitja dosi per no malgastar el mig comprimit que em quedava.

Dinar a casa de la mare amb la meva germana petita. Ha recordat anècdotes del viatge que va fer per Centroeuropa amb els meus altres germans. Força divertit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: