dia 11: dimarts, 17 d’octubre de 2000

Un dimarts bonic. Al treball he rendit més que cap altre dia dels darrers mesos. Una noia desconeguda ha comentat favorablement el meu fons de pantalla (“La vista de Delft” de Vermeer); diu que ella usa el mateix motiu, o l’alterna amb “La noia del turbant” del mateix pintor. Quina coincidència més curiosa!, jo pensava que tothom tenia a George Clooney i Cindy Crawford como a fons de pantalla.

Truco al psiquiatre, com convinguérem. Em pregunta quina dosi prenc i si la suporto bé, si tinc problemes de son. Conclou que he de seguir amb la dosi prescrita, que el dilluns he de passar a buscar un refill i que d’aquí quinze dies ens veurem. Parlant amb ell per telèfon me n’adono que no té ni idea de qui sóc, ja que he de refrescar-li contínuament les meves dades. Suposo que m’identifica com a “pacient amb 20mg de Seroxat diaris, sense efectes secundaris aparents i un discurs bastant coherent”. Cap cara al darrera.

El meu ànim fluctua en alts i baixos i sempre s’omple d’ansietat quan cau la tarda. Em compro un disc i diversos llibres. Em resulta més fàcil realitzar activitats més o menys dirigides: llegir, mirar cinema, fer un puzzle. En canvi em costa molt d’esforç aplicar la meva creativitat en el treball o en l’escriptura del relat de les meves vacances. Tota la meva energia literària es canalitza en aquest bloc. Curiosament, semblo haver perdut tot interès pels jocs d’ordinador que havien anestesiat els meus darrers mesos.