dia 15: dissabte, 21 d’octubre de 2000

No em llevo fins les tres. És com  si m’estigués convertint en un moble feliç.

Vaig a veure “Erleuchtung garantiert” de Doris Dorrie. M’ha agradat tornar a veure les imatges marcianes de Tòquio, però als tres quarts de pel·lícula ja tenia ganes que acabés.

Tot buscant silenci i un espai per les indagacions reflexives que no em faig, truco la mare per dir-li que demà no aniré a dinar. Em diu que necessita consol, ja que ha deixat oberta l’aixeta del safareig tota la nit i se sent poc menys que com una criminal (facció ecològica). Precisament ella que recicla l’aigua del bany i de la bugada! Amb una mare que s’autoinculpa per qualsevol nimietat és difícil mantenir l’autoestima. Apart d’això, m’explica exactament les mateixes coses que ahir nit. En altres ocasions em deprimiria la seva loquacitat desesperada i circular, que revela el progressiu deteriorament de la seva ment, però avui l’escolto amb la millor de les disposicions.

Truca la meva germana petita, diu que no se’n va a Viladrau a causa del mal temps, per tant no caldrà que passi a punxar els gats diabètics de la meva germana gran, que ja ho farà ella. No sé si se sent tan sola com jo, però quan parlo amb ella noto el seu afecte i la seva complicitat. Qui deia que la teva pàtria és a la teva infantesa? En tot cas, de vegades, la teva pàtria resideix a la teva família més propera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: