dia 17: dilluns 23 d’octubre de 2000

Estic en mans dels metges, com la jornada d’avui demostra. Així, tot i que he anat a treballar, m’he escapat de seguida al Clínic.

L’encantadora treballadora social amb la que estic conxorxat ja m’havia muntat el programa. Primer hem entrat per la porta falsa en el soterrani on s’efectuen les extraccions de sang. M’ha colat al compartiment número 9, on (darrera de minsos envans de formica blanca) m’han extret nou (!) tubs de sang. Després d’això, no creia que seria capaç d’aixecar-me i sortir caminant; però, pel que sembla, el cos humà pot aguantar això i més.

Després m’han acompanyat a radiologia. Allí la cua era de campionat, de manera que fins i tot amb les meves privilegiades connexions només he aconseguit cita per una hora i mitja més tard. He aprofitat per anar al departament de malalties infeccioses, on m’han fet la punxadeta de la tuberculina. He preguntat què calia fer si em posava malalt durant les setmanes anteriors a l’inici del tractament. M’han respost que podia anar tranquil·lament al meu metge de capçalera, però que no cregués que ara anava a agafar més malalties pel fet de ser positiu. Jo no ho deia per això, sinó perquè pensava que em voldrien controlar TOT el que em succeís. Però es diria que en l’actualitat s’estan tornant una mica laxes en el control dels seus malalts.

Com que el dijous passat suposadament tenia cita amb el doctor Gatell (que no hi era) i que com tothom coincideix que, apart de ser el cap del departament, és una “eminència”, he preguntat si continuaria amb Miró o canviaria a Gatell. Pel que m’han explicat, el seu cap incompleix més cites que ningú, ja que reparteix el seu temps entre congressos, telenotícies i avions. A més, te la reputació de ser una persona de tan poques paraules com jo. Al menys, m’asseguren, el doctor Miró sempre el tindré a mà i sembla amic de donar tota mena de detalls als pacients.

A radiologia m’han agafat bastant ràpid i fins i tot m’han donat les radiografies en mà, cosa que no he vist que fessin amb cap altre pacient.

De tornada a la feina, L* ens ha reunit i s’ha presentat com el nostre nou director. A L* ja el vaig tenir com a cap fa una pila d’anys, n’he vist de pitjors (i per descomptat molt més lletjos). Ens diu que ens anirà reunint un a un per parlar de les nostres perspectives laborals. Caldrà que consulti amb Michael per assajar un discurs convincent: necessito urgentment canvis en el treball.

Per últim he passat pel psiquiatre per a recollir la meva dosi quinzenal de “metadona”; al menys així m’he sentit. He hagut d’esperar una bona estona. Els pacients que tenia al meu voltant m’han semblat tots molt raonables i educats, els seus desequilibris psíquics ocults sota una màscara de respectabilitat. Sempre és un consol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: