dia 30: diumenge, 5 de novembre de 2000

129425014

Tarda amb Mònica. Intercanviem experiències psiquiàtriques, encara que amb ella és una mica frustrant, ja que té més ganes de parlar que jo mateix i no sempre és una oient gaire equilibrada (de fet, en el terreny psiquiàtric, em guanya per moltíssims punts). De totes maneres, m’ha fet sentir bé i amb inclinació a la confidència. M’ha promès, tota misteriosa, que un dia d’aquests m’explicarà un trauma seu de fa vint anys, que va revelant amb comptagotes a certes amistats escollides.

Contra tot pronòstic me’n vaig al Go West!, bec excessivament i m’enrotllo a parlar amb un ianqui a qui abans li he xuclat els mugrons. S’anomena Dean i es periodista de Washington (D.C.). Està fugint de les eleccions que previsiblement guanyarà Bush II. Després d’un diàleg bastant articulat, mig-quedem per demà al mateix lloc.

Em passo la nit obsessionat pels secrets de família, amb ganes de preguntar-li a la mare sobre qüestions íntimes del seu matrimoni. Com si amb això es solucionessin tots els meus problemes. És una sortida més aviat psicoanalítica i cal que recordi que jo estic merament sota un règim psicotròpic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: