dia 39: dimarts, 14 de novembre de 2000

2014

Continuo de bon humor. L’únic que em molesta és el que he trobat en començar a emergir de la depressió, o sigui, La Meva Vida. Voldria canviar-ho tot: el treball, les distraccions, tenir més amics, potser enamorar-me (encara que, com coi es fa això?)

De forma purament experimental, no pas per ganes,  intento masturbar-me, però no arribo a res més que a una fenomenal irritació del membre. O sigui que fa 18 dies que no em corro: la libido se n’ha anat a passeig.

En el fons, odio Lars von Trier (a pesar de la magnífica música que Björk ha posat a la seva darrera pel·lícula) i Thomas Hardy, i tots aquests pessimistes a priori que pensen que, si una cosa pot anar malament, segur que encara anirà pitjor. Prefereixo mil vegades Dickens, que sosté que la felicitat és assolible, encara que no l’anomeni sempre amb totes les seves lletres. Per què m’agrada doncs Thomas Bernhard?Potser, perquè el seu pessimisme és tan irracional i caricaturesc, que resulta irresistiblement còmic. De totes maneres, no és aquest el millor moment per rellegir-lo. De fet, no llegeixo gairebé res últimament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: