dia 42: divendres, 17 de novembre de 2000

2016

Em compro un disc de Red House Painters, un grup neo-misserabilista (no és el més  indicat…) També em compro “Super Paradise”, l’últim còmic de Ralph Koenig, on entre altres moltes coses tracta de com el seu protagonista accepta el fet de ser seropositiu. La veritat és que la història té poquíssim a veure amb la meva, però va plena d’episodis pertinents (inclosa una escena amb Viagra (però no avancem esdeveniments)). Alguns gags en els moments més dramàtics (com és el del funeral) m’ha fet esclatar en rialles.

Nova visita al metge per bojos. Ha preparat un informe psiquiàtric pel Clínic (que em llegeix en veu alta), on tots els meus símptomes comencen per la lletra “a”: apatia, anorèxia, abúlia, anhedònia… Amb aquest home em fa la impressió que a cada sessió comencem des de zero i he de repetir-li una vegada i una altra les mateixes coses. El que més em xoca és que, allí on jo noto una milloria palpable, ell no es mostra gens satisfet. Almenys els seus instrument de medició, tipus Franz de Copenhague, no ofereixen el resultat buscat. Sospito que deu ser més aviat de l’escola conductista. De moment, em fa augmentar la dosi a una pastilla i mitja, i em cita per d’aquí quinze dies.

Quan li menciono els meus problemes erèctils, m’assegura que em receptarà alguna cosa suau i completament natural per a resoldre’ls (adéu Viagra), però que no em preocupi, que està disposat a deixar-me com un home nou, o almenys millor de com vaig entrar a la seva consulta.

En algun passat llunyà m’havia jurat que mai no faria literatura de la sida (potser per culpa d’aquell ex amant ploramiques de Foucault), però en certa manera tots acabem fent-la així que ens afecta directament. Igual com ha ocorregut sempre amb totes les malalties no curables en el seu moment: abans la verola, la lepra, la sífilis, la tuberculosi, ara la sida i el càncer. En aquest bloc sorgeixen tota mena de qüestions, però la sida sembla ser el seu invisible nucli dur. Per molt que em repeteixi que això hauria de ser equiparable a una grip, no puc negar el seu encara problemàtic component social.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: