Arxivar per parca

dia 36: dissabte, 11 de novembre de 2000

Posted in . with tags , on 13/06/2009 by saül

2012

Llegeixo a ‘La Vanguardia’ l’esquela de Jimmy Nacar encapçalada per la insòlita efígie de Bart Simpson. Truco Manel per saber-ne més, sense èxit.

Em sento una mica trist. Veig dues pel·lícules, però no aconsegueixo connectar amb elles. Coneixia poc Jimmy, però em queia simpàtic i era sexy d’una forma molt particular i trapella. Que serveixi això com a elogi pòstum.

Penso ara en tots els amics morts, dels que parlo tan poc, però als que encara crec veure de vegades en tombar la cantonada. Penso en Patrick i en Eppie, en l’Albert de l’escola, en Ludwig i Jorge, la Miracle i la Petxineta, Curro, Constancio, Jean-Claude, Macoco o Xavier. En Pepo i en Ramon, en el fill dels veïns, o el fill d’en Lluís i la Mercè, en les germanes de Jorge. Quina collita la de la nostra generació: morts adolescents, morts a la vintena, la trentena, la quarantena. Accidents, suïcidis, càncer o el puto sida. Morts sempre prematures, encara que amb els anys tota mort es torna més raonable, com si estigués més d’acord amb el guió de la vida morir als 50 que als 30, per posar un exemple beneit.

Finalment aconsegueixo parlar amb Manel (pel mòbil, ja que es troba al seu tediós Volvo). El primer que fa és preguntar-me si em passa alguna cosa. Crec que Manel s’espera de mi sempre les pitjors notícies, em molesta el seu alarmisme innat. Acabo parlant amb Mariona, que és molt més “col·lega” en aquesta classe d’afers. Així m’assabento que Jimmy ha mort d’un càncer fulminant. Fa quinze dies s’havia casat amb L., la seva companya de sempre i mare dels seus fills, més que res per deixar lligada l’herència.

Em truca B., que és a la feina intentant fer una prova al terminal. És un consol que encara pugui ser-li útil a algú. He esdevingut l’arca dels vells secrets informàtics que ningú més no coneix. No sé si m’agrada el paper.

Anuncis